Aquest any he anat amb el meu pare a Suècia i Noruega de vacances. Vam ser allà des del dia 29 de juny fins al dia 24 de juliol de 2011. Aquest viatge el vam dedicar exclusivament a mirar ocells, ens acabàvem de comprar un bon telescopi i axí el vam estrenar, també vam fer algunes fotos amb "digiscoping" .
Vam anar-hi en auto-caravana, des de Tarragona fins al sud de Suècia, Malmö, vam trigar 2 dies. Llavors, vam anar pujant per una carretera que passava per Jönköping, Östersund, Gallivare, que és l'interior de Suècia i vam travessar un tros de Finlàndia, Inari, fins arribar a dalt de tot de Noruega en una península que es diu Varanger on hi ha les poblacions importants, Vardo i Vadso. La pujada la vam fer aturant-nos en alguns parcs nacionals i algunes reserves naturals. La baixada ja la vam fer més directa per una carretera que passa per la costa de Noruega i va vorejant els fiords.
Per passar de l'illa de Copenhague fins a suècia vam passar per una carretera que travessava el mar, la meitat era un túnel submarí i l'altra meitat un pont. En aquest pont ens vam aturar en un pàrquing, aquí hi dic el més destacat que vam veure-hi:
oca vulgar (A. anser), ànec blanc (T. tadorna), morell de plomall (A. fuligula), èider (S. mollissima), bec de serra mitjà (M. serrator), garsa de mar (H. ostralegus), fredelugues (V. vanellus), tètol cuanegre (L. limosa), batallaire (Ph. pugnax), algunes gralles de la subsp. amb el collar (C. monedula soemmerringii) i d'altres que no en tenien i graules (C. frugilegus).
En arribar a Malmö vam anar cap a Hälsingborg, allà vam visitar la primera reserva natural.
Reserva Natural Väla Skog
Aquesta reserva natural era un tros de fageda verge amb arbres vells, envoltada de camps de conreu, la ruta que vam fer passava per aquests dos hàbitats.
En aquesta fageda hi vam arribar el dia 1 a la nit i vam veure-hi una becada (S. rusticola) marcant el territori, volava per damunt de la fageda mentre feia el cant, també vam poder sentir cantar un gamarús (S. aluco).
Excursió del tomb al massís
Vam començar-la el mateix dia que vam arribar al parc, el dia 4 a les 19:00, i va acabar l'endemà, a les 20:00 del dia 5. Aquesta excursió feia més o menys el tomb al massís i al final entrava un tros a la taigà.
Aquesta ruta va començar amb el bosc de bedolls i anava pujant a poc a poc fins a arribar a la tundra amb petits bedolls dispersos, que va durar la major part de l'excursió, en algun moment vam arribar a la tundra pura però només en algun coll de muntanya. Cap al final el camí va anar baixant en alçada fins entrar a la taigà; hi havia llacs escampats al llarg de tota la ruta.
Vam començar pel bedollar amb pinsans mecs (F. montifringilla), grives (T, viscivorus) i grives cerdanes (T. pilaris) que tenien les cries, tord ala-roig (T. iliacus), cargolet (T. troglodytes), papmosques gris (M. strita), mastegatatxes (F. hipoleuca), cuereta blanca (M. alba) als barrancs que baixaven, un altre grup familiar de lluers (C. spinus), jovens de mallerengues carboneres (P. major), mosquiters de passa (Ph. trochilus), pit-roigs (E. rubecula) amb cries, merles (T. merula) i una sorpresa impressionant que mentre caminàvem se'ns va posar al davant i la vam poder veure durant uns 30 segons, un picot tridàctil de la subespècie del nord (P. trydactilus trydactilus)!!!!
Pujant una mica més en alçada on hi havia la tundra amb els bedolls petits hi havia un cucut (C. canorus) que vam sentir cantar, còlits grisos (O. oenanthe), daurades grosses (P. apricaria) amb el plomatge d'estiu, que estaven marcant el territori igual que els pòlits cantaires (N. phaeopus), també vam tenir la sort de veure de molt a prop i durant una estona, una perdiu d'Escandinàvia (L. lagopus). Finalment vam arribar al coll on hi havia tundra sense bedolls i amb un llac, aquí només hi havia els limícols anteriors afegint-s'hi una valona (T. glareola) i titelles (A. pretensis) que cantaven i algunes ja tenien cries.
Vam baixar del coll fins a un grup de llacs envoltats de tundra amb bedollets dispersos, aquí hi vam tornar a veure pinsans mecs (F. montifringilla), mosquiters de passa (Ph. trochilus), tords comuns (T. philomelos), griva (T. viscivorus), griva cerdana (T. pilaris), còlits grisos (O. oenanthe), titelles (A. pratensis), daurades grosses (P. apricaria), pòlits cantaires (N. phaeopus), valones (T. glareola) aquesta vegada damunt d'un avet fent el crit d'alarma en passar nosaltres i diferents famílies de perdiu d'Escandinàvia (L. lagopus). També vam veure coses noves com ara els trencapinyes (L. curvirostra), un repicatalons (E. schoeniclus), una xivita (T. ochropus), una parella de gambes verdes (T. nebularia), un exemplar de morell d'ulls grocs (B. clangula) i una femella amb unes sis cries d'ànec collverd (A. platyrhynchos).
Vam fer un altre tros de baixada i vam entrar en la taigà just al límit vam veure una altre exemplar de gaig siberià (P. infaustus) caçant insectes, passava olímpicament de nosaltres. Dintre de la profunda i espessa taigà no vam veure gaires ocells, només quan hi havia de tant en tant algun camp pel mig, però algunes de les espècies que vam veure van ser impressionants. Als camps vam veure-hi grives (T. viscivorus), grives cerdanes (T. pilaris), pinsans mecs (F. montifringilla), falciots negres (A. apus) i pit-roigs (E. rubecula). Dins de la taigà hi vam veure reietons (R. regulus), vam sentir un picot garser gros (D. major) i vam veure un altre individu de gaig siberià (P. infaustus), vam veure tres exemplars de gall fer (T. urogallus), dos femelles i un mascle i una altra gran sorpresa, una família d'un adult i sis polls de grèvol (T. bonasia)!!!! Finalment, vam arribar a l'auto-caravana i allà vam poder veure amb llum, ja que es feia de nit molt tard un espectacle de dos becades (S. rusticola) que es perseguien mentre cantaven volant per damunt de la taigà.
Pujada a Högfjället
Aquesta excursió la vam fer molt ràpid, només vam prendre els prismàtics i la càmera de fotos.
El camí començava igual que l'altre, pel bedollar, i pujava directament fins a la part més alta del parc nacional, ràpidament vam passar a tundra, on vam veure-hi els còlits grisos (O. oenanthe) i les titelles (A. pratensis). El camíva continuar pujant fins arribar dalt de tot a la pedra nua. Aquí vam tenir dos grans sorpreses, tot just arribar, un ocell gros va començar a caminar pel terra, una perdiu blanca (L. muta)!!! Al cap d'una estona la perdiu blanca va desaparèixer entre les roques i, acte seguit va vindre volant un ocell molt blanc amb unes taques negres a l'ala, un sit blanc (P. nivalis) mascle.
Després de passar uns dies meravellosos en aquest parc, ens vam dirigir cap al nord per anar a trobar-nos un altre parc nacional, aquest va ser el primer que es trobava per damunt del Cercle Polar Àrtic. Durant tot el camí vam passar pel mig de taigà amb alguns prats i molts llacs que, en la posta de Sol, reflectien la llum fent un mosaic preciós. També vam veure alguns ocells, un mussol emigrant (A. flammeus) que sobrevolava un prat i després es va parar durant una estona curta a la punta més alta d'un avet mort, un adult de grua (G. grus), que va caçar i donar un lemming a les seves i dues cries, una femella adulta de gall fer (T. urogallus) amb tres cries i un mussol esparverenc (S. ulula) que va creuar com un llamp la carretera!
Stora Sjöfallet
Bernat
 |
| Niu amb 5 polls d'oreneta vulgar (Hirundo rustica) a Alemanya |
oca vulgar (A. anser), ànec blanc (T. tadorna), morell de plomall (A. fuligula), èider (S. mollissima), bec de serra mitjà (M. serrator), garsa de mar (H. ostralegus), fredelugues (V. vanellus), tètol cuanegre (L. limosa), batallaire (Ph. pugnax), algunes gralles de la subsp. amb el collar (C. monedula soemmerringii) i d'altres que no en tenien i graules (C. frugilegus).
En arribar a Malmö vam anar cap a Hälsingborg, allà vam visitar la primera reserva natural.
Reserva Natural Väla Skog
Aquesta reserva natural era un tros de fageda verge amb arbres vells, envoltada de camps de conreu, la ruta que vam fer passava per aquests dos hàbitats.
 |
| Fageda de Väla Skogs |
L'endemà al matí vam veure merla (T. merula), tord (T. philomelos), pit-roig (E. rubecula) amb cries independents, tudó (C. palumbus), cotxa cua-roja (Ph. phoenicurus), aligot (B. buteo), Gralla (C. cornix), Garsa (P. pica), picot garser gros (D. major), raspinell pirinenc (C. familiaris familiaris), una família de pica-soques blaus (S. europaea europaea), reietó (R. regulus), mosquiter comú i de passa (Ph. collybita i trochilus), verderola (E. citrinella), pinsà comú (F. coelebs), oreneta comú (H. rustica), oreneta cuablanca (D. urbicum), falciot negre (A. apus), tallareta vulgar (S. communis), tallarol de casquet (S. atricapilla) i verdum (C. chloris).
La tarda del dia 2 la vam passar en una altra reserva natural, que estava una mica més al nord.
Reserva Natural Hannabadsasen
Aquesta reserva era de bosc mixt, faigs, pícees i pins rojos. També hi tenia un llac de grans dimensions.
Vam fer una ruta que anava pel mig del bosc i a vegades pel costat del llac.
La tarda del dia 2 la vam passar en una altra reserva natural, que estava una mica més al nord.
Reserva Natural Hannabadsasen
Aquesta reserva era de bosc mixt, faigs, pícees i pins rojos. També hi tenia un llac de grans dimensions.
Vam fer una ruta que anava pel mig del bosc i a vegades pel costat del llac.
 | |
| Paisatge de Hannabadsasen |
Aquí ja vam començar a veure algunes espècies més nòrdiques:
l'excursió va començar amb una calàbria agulla (G. arctica) pescant peixos pel llac, on també vam veure pescant un xatrac àrtic (S. paradisaea), també vam veure una família d'ànecs collverds (A. platyrhynchos) i un grup d'oques del Canadà (B. canadensis) pasturant a l'herba amb un parell d' oques vulgars (A. anser) pel mig. Volant per damunt del llac hi havia orenetes vulgars (H. rustica), orenetes cuablanques (D. urbicum) i falciots negres (A. apus), també hi havia una àliga pescadora (P. haliaetus), una xivitona (A. hypoleucos), mosquiters comuns (Ph. collybita) i una cuereta blanca (M. alba).
Més cap al bosc vam veure: tudons (C. palumbus), merles (T. merula), grives (T. viscivorus) amb cries volanderes, tords (T. philomelos), pit-roigs (E. rubecula), mosquiters de passa i xiulaires (Ph. trochilus i sibilatrix), un escorxador (L. collurio), gaigs (G. glandarius), garses (P. pica), cornelles (C. cornix) i pinsans (F. coelebs). De tant en tant pel bosc anaven passant grups d'insectívors formats per: mallerenga carbonera (P. major), mallerenga blava (C. caeruleus), mallerenga d'aigua (P. palustris), pica-soques blaus (S. europaea) i raspinells pirinencs (C. familiaris).
Quan ja s'anava fent fosc vam anar fins al primer parc nacional allà vam passar la nit.
Parc Nacional Store Mosse
Aquí vam passar la nit (vam tornar a sentir cantar la becada (S. rusticola) mentre la veiem volant per damunt el bosc) en un pàrquing que estava al costat de l'observatori més important del Store Moose.
Ens vam aixecar molt aviat, entre les 5 i les 6 de la matinada i vam anar cap a l'observatori. Aquí al sud de Suècia, ja es començava a notar que el Sol estava present al cel durant la major part del dia (estàvem a prop del Cercle Polar Àrtic) ja que havia sortit cap a les 4.
El parc nacional consistia en un gran llac i llacunes secundàries envoltades per un herbassar molt extens i bosc mixt de pícees, pi-roig, faigs i bedolls.
Des de l'observatori més important vam veure:
una parella de cignes cantaires (C. cygnus), un gran grup d'oques vulgars (A. anser) pasturant a l'herba, unes cinc parelles de grues (G. grus) una amb un poll, ànecs collverds (A. platyrhynchos) alimentant-se al llac, xatrac àrtic (S. paradisaea), cuereta blanca (M. alba), cuereta groga (M. flava) i una àliga pescadora (P. haliaetus). Sobrevolant el llac hi havia orenetes vulgars (H. rustica), orenetes cuablanques (D. urbicum). falciots negres (A. apus) i un grup de 8 becadells comuns (G. gallinago) ens va passar pel damunt. El cucut va estar tota l'estona cantant i passejant-se per allà.
Després d'estar una bona estona a l'observatori, vam decidir fer una petita ruta de 5 minuts fins a un altre observatori més secundari, aquesta ruta va passar per dins del bosc vam poder detectar-hi tudons (C. palumbus), pit-roigs (E. rubecula), tord comú (T. philomelos), merles (T. merula), tallarols de casquet (S. atricapilla), mosquiters de passa (Ph. trochilus), un mosquiter xiulaire (Ph. sibilatrix), un reietó (R. regulus), un pica-soques blau (S. europaea), garses (P. pica), corbs (C. corax), cornelles (C. cornix) i pinsans (F. coelebs).
Quan vam arribar a l'observatori vam veure un grup d'uns 8 ànecs que encara no havíem vist, ànecs negres (M. nigra)! I mirant-los bé vam descubrir que més enllà hi havia uns quants morells d'ulls grocs (B. clangula).
Tornant cap a l'auto-caravana vam veure una escena molt interessant, una parella de papamosques gris (M. striata), feia fora una família de 5 gaigs (G. glandarius), perquè segurament tenien el niu per allà. Els papamosques feien picats als gaigs que no paraven de cridar fins que finalment els van fer fora.
Finalment vam estar al Store Mosse fins al migdia del dia 3. Ara ens dirigiem a un parc nacional que estava bastant més al nord, però fent camí, ens vam topar amb una reserva natural que vam trobar que podia ser interessant, així que la vam visitar.
Reserva Natural Garparörs
Aquesta reserva té dos tipus d'hàbitats, un bosc cadicifoli (faigs, roures, avellaners) amb arbres bastant alts i camps de dall, envoltats amb fileres d'arbres, alguns d'aquests eren cireres.
Vam començar la ruta cap a les 16h i vam estar-hi una hora i mitja.
Mentre caminavem pel bosc vam veure: reietó (R. regulus), pica-soques blau (S. europaea), tudó (C. palumbus), mosquiter xiulaire (Ph. sibilatrix), merla (T. merula), tord comú (T. philomelos) i raspinell pirinenc (C. familiaris).
Més endavant, pels camps vam observar: mosquiter de passa (Ph. trochilus), papamosques gris (M. striata), pit-roigs (E. rubecula), tallarols de casquet (S. atricapilla), mastegatatxes (F. hypoleuca), verdum (Ch. chloris), un tallarol gros (S. borin) que cantava, falciots negres (A. apus) que no paraven de volar per damunt nostre i uns duebecs (C. coccothraustes) que menjaven cireres. També hi havia una parella d'aligots (B. buteo) que cridaven i buscaven menjar pel prat.
De tant en tant passava algun gavià argentat de potes roses (L. argentatus), pel camp també ens va passar un grup d'insectivors amb mallerenga carbonera (P. major), mallerenga blava (C. caeruleus) i mallerenga d'aigua (P. palustris).
Quan vam acabar, vam continuar fent camí per anar al parc nacional, vam dormir en un parking a la carretera i l'endemà al matí hi vam arribar, dia 4.
Parc Nacional Hamra
Aquest parc nacional era de taigà verge (pícees i pi-roig), que mai ningú havia tocat. També tenia un llac envoltat de bedolls. Tot i que no hi havia gaires espècies d'ocells, vam tenir una gran sorpresa.
Al llarg del trajecte que passava per taigà, vam detectar: trencapinyes (L. curvirostra), pinsà (F. coelebs), pit-roigs (E. rubecula), reietó (R. regulus), tord (T. philomelos), mallerenga carbonera (P. major) i la sorpresa, diferents exemplars de gaigs siberià (P. infaustus) que vam veure i sentir cridar!!
Al voltant del llac hi havia més vida, mosquiter de passa (Ph. trochilus), papamosques gris (M. striata), cuereta groga (M. flava), falciots negres (A. apus) i mosquiter xiulaire (Ph. sibilatrix).
També vam presenciar una escena molt interessant, primer vam veure unes gambes verdes (T. nebularia) que sortien volant espantades i cridant mentre a la vegada, sentíem un crit estrident i repetitiu que feia pensar al d'un falcó o un picot, però de sobte vam veure que passava una àliga pescadora (P. haliaetus) per davant nostre perseguida per les gambes i vam pensar que era ella. Llavors ja s'entenia, les gambes verdes estaven espantades de l'àliga pescadora i la feien fora del territori per protegir el niu, però de cop el soroll va parar i un altre ocell més petit va fer un picat a l'àliga i es va tornar a posar a la punta d'una pícea començant de nou el crit, llavors vam veure que era una valona (T. glareola), finalment van fer fora a la pescadora.
Ens va sorprendre molt el comportament de la valona ja que estem acostumats a veure-la posada al terra a prop del mar i no a la punta d'una pícea en mig de la taigà
Havent visitat aquest parc nacional durant el matí vam agafar l'auto-caravana i vam continuar una mica més cap al nord. Aquest seria l'últim parc que visitaríem que estigués per sota del Cercle Polar Àrtic.
Parc Nacional Sanfjället
Aquest parc nacional ja queda per la meitat de suècia i aquí la majoria d'espècies que hi havia ja eren típiques del nord i llocs freds. Tot el parc consistia en un massís amb diferents pics, el més alt es deia Högfjället i feia 1278 metres d'altitud, la part de dalt era tota de roca nua, una mica més avall hi havia la tundra, baixant s'hi anaven posant bedolls a poc a poc fins fer-ne un bosc i per acabar al peu s'hi incorporaven alguns avets i pins formant finalment la taigà.
Just a l'entrada del parc hi havia un llac travessat per un pont, vam aparcar i vam anar al pont per veure què s'hi veia: als arbres del voltant hi havia papamosques gris (M. striata), garses (P. pica), una verderola (E. citrinella), tords (T. philomelos) i merles (T. merula), també vam sentir cantar un cucut (C. canorus) i vam detectar una família de cueretes blanques (M. alba). Dintre el llac vam observar 4 famílies diferents de morells d'ulls grocs (B. clangula), una calàbria agulla (G. arctica) i durant una bona estona una calàbria petita (G. stellata) va estar pescant davant nostre.
l'excursió va començar amb una calàbria agulla (G. arctica) pescant peixos pel llac, on també vam veure pescant un xatrac àrtic (S. paradisaea), també vam veure una família d'ànecs collverds (A. platyrhynchos) i un grup d'oques del Canadà (B. canadensis) pasturant a l'herba amb un parell d' oques vulgars (A. anser) pel mig. Volant per damunt del llac hi havia orenetes vulgars (H. rustica), orenetes cuablanques (D. urbicum) i falciots negres (A. apus), també hi havia una àliga pescadora (P. haliaetus), una xivitona (A. hypoleucos), mosquiters comuns (Ph. collybita) i una cuereta blanca (M. alba).
Més cap al bosc vam veure: tudons (C. palumbus), merles (T. merula), grives (T. viscivorus) amb cries volanderes, tords (T. philomelos), pit-roigs (E. rubecula), mosquiters de passa i xiulaires (Ph. trochilus i sibilatrix), un escorxador (L. collurio), gaigs (G. glandarius), garses (P. pica), cornelles (C. cornix) i pinsans (F. coelebs). De tant en tant pel bosc anaven passant grups d'insectívors formats per: mallerenga carbonera (P. major), mallerenga blava (C. caeruleus), mallerenga d'aigua (P. palustris), pica-soques blaus (S. europaea) i raspinells pirinencs (C. familiaris).
Quan ja s'anava fent fosc vam anar fins al primer parc nacional allà vam passar la nit.
Parc Nacional Store Mosse
Aquí vam passar la nit (vam tornar a sentir cantar la becada (S. rusticola) mentre la veiem volant per damunt el bosc) en un pàrquing que estava al costat de l'observatori més important del Store Moose.
Ens vam aixecar molt aviat, entre les 5 i les 6 de la matinada i vam anar cap a l'observatori. Aquí al sud de Suècia, ja es començava a notar que el Sol estava present al cel durant la major part del dia (estàvem a prop del Cercle Polar Àrtic) ja que havia sortit cap a les 4.
El parc nacional consistia en un gran llac i llacunes secundàries envoltades per un herbassar molt extens i bosc mixt de pícees, pi-roig, faigs i bedolls.
 |
| Paisatge Store Mosse, (dreta) posta de Sol |
Des de l'observatori més important vam veure:
una parella de cignes cantaires (C. cygnus), un gran grup d'oques vulgars (A. anser) pasturant a l'herba, unes cinc parelles de grues (G. grus) una amb un poll, ànecs collverds (A. platyrhynchos) alimentant-se al llac, xatrac àrtic (S. paradisaea), cuereta blanca (M. alba), cuereta groga (M. flava) i una àliga pescadora (P. haliaetus). Sobrevolant el llac hi havia orenetes vulgars (H. rustica), orenetes cuablanques (D. urbicum). falciots negres (A. apus) i un grup de 8 becadells comuns (G. gallinago) ens va passar pel damunt. El cucut va estar tota l'estona cantant i passejant-se per allà.
 |
| Cucut (Cuculus canorus) |
 |
| Gran grup d'oques (Anser anser) a la riba de la llacuna |
 |
| Grua (Grus grus);esq. jove amb plumó, dreta adult |
Després d'estar una bona estona a l'observatori, vam decidir fer una petita ruta de 5 minuts fins a un altre observatori més secundari, aquesta ruta va passar per dins del bosc vam poder detectar-hi tudons (C. palumbus), pit-roigs (E. rubecula), tord comú (T. philomelos), merles (T. merula), tallarols de casquet (S. atricapilla), mosquiters de passa (Ph. trochilus), un mosquiter xiulaire (Ph. sibilatrix), un reietó (R. regulus), un pica-soques blau (S. europaea), garses (P. pica), corbs (C. corax), cornelles (C. cornix) i pinsans (F. coelebs).
Quan vam arribar a l'observatori vam veure un grup d'uns 8 ànecs que encara no havíem vist, ànecs negres (M. nigra)! I mirant-los bé vam descubrir que més enllà hi havia uns quants morells d'ulls grocs (B. clangula).
Tornant cap a l'auto-caravana vam veure una escena molt interessant, una parella de papamosques gris (M. striata), feia fora una família de 5 gaigs (G. glandarius), perquè segurament tenien el niu per allà. Els papamosques feien picats als gaigs que no paraven de cridar fins que finalment els van fer fora.
Finalment vam estar al Store Mosse fins al migdia del dia 3. Ara ens dirigiem a un parc nacional que estava bastant més al nord, però fent camí, ens vam topar amb una reserva natural que vam trobar que podia ser interessant, així que la vam visitar.
Reserva Natural Garparörs
Aquesta reserva té dos tipus d'hàbitats, un bosc cadicifoli (faigs, roures, avellaners) amb arbres bastant alts i camps de dall, envoltats amb fileres d'arbres, alguns d'aquests eren cireres.
 |
| Paisatge de Garparörs |
Mentre caminavem pel bosc vam veure: reietó (R. regulus), pica-soques blau (S. europaea), tudó (C. palumbus), mosquiter xiulaire (Ph. sibilatrix), merla (T. merula), tord comú (T. philomelos) i raspinell pirinenc (C. familiaris).
Més endavant, pels camps vam observar: mosquiter de passa (Ph. trochilus), papamosques gris (M. striata), pit-roigs (E. rubecula), tallarols de casquet (S. atricapilla), mastegatatxes (F. hypoleuca), verdum (Ch. chloris), un tallarol gros (S. borin) que cantava, falciots negres (A. apus) que no paraven de volar per damunt nostre i uns duebecs (C. coccothraustes) que menjaven cireres. També hi havia una parella d'aligots (B. buteo) que cridaven i buscaven menjar pel prat.
De tant en tant passava algun gavià argentat de potes roses (L. argentatus), pel camp també ens va passar un grup d'insectivors amb mallerenga carbonera (P. major), mallerenga blava (C. caeruleus) i mallerenga d'aigua (P. palustris).
Quan vam acabar, vam continuar fent camí per anar al parc nacional, vam dormir en un parking a la carretera i l'endemà al matí hi vam arribar, dia 4.
Parc Nacional Hamra
Aquest parc nacional era de taigà verge (pícees i pi-roig), que mai ningú havia tocat. També tenia un llac envoltat de bedolls. Tot i que no hi havia gaires espècies d'ocells, vam tenir una gran sorpresa.
 |
| Paisatge de Hamra |
Al llarg del trajecte que passava per taigà, vam detectar: trencapinyes (L. curvirostra), pinsà (F. coelebs), pit-roigs (E. rubecula), reietó (R. regulus), tord (T. philomelos), mallerenga carbonera (P. major) i la sorpresa, diferents exemplars de gaigs siberià (P. infaustus) que vam veure i sentir cridar!!
Al voltant del llac hi havia més vida, mosquiter de passa (Ph. trochilus), papamosques gris (M. striata), cuereta groga (M. flava), falciots negres (A. apus) i mosquiter xiulaire (Ph. sibilatrix).
També vam presenciar una escena molt interessant, primer vam veure unes gambes verdes (T. nebularia) que sortien volant espantades i cridant mentre a la vegada, sentíem un crit estrident i repetitiu que feia pensar al d'un falcó o un picot, però de sobte vam veure que passava una àliga pescadora (P. haliaetus) per davant nostre perseguida per les gambes i vam pensar que era ella. Llavors ja s'entenia, les gambes verdes estaven espantades de l'àliga pescadora i la feien fora del territori per protegir el niu, però de cop el soroll va parar i un altre ocell més petit va fer un picat a l'àliga i es va tornar a posar a la punta d'una pícea començant de nou el crit, llavors vam veure que era una valona (T. glareola), finalment van fer fora a la pescadora.
Ens va sorprendre molt el comportament de la valona ja que estem acostumats a veure-la posada al terra a prop del mar i no a la punta d'una pícea en mig de la taigà
Havent visitat aquest parc nacional durant el matí vam agafar l'auto-caravana i vam continuar una mica més cap al nord. Aquest seria l'últim parc que visitaríem que estigués per sota del Cercle Polar Àrtic.
Parc Nacional Sanfjället
Aquest parc nacional ja queda per la meitat de suècia i aquí la majoria d'espècies que hi havia ja eren típiques del nord i llocs freds. Tot el parc consistia en un massís amb diferents pics, el més alt es deia Högfjället i feia 1278 metres d'altitud, la part de dalt era tota de roca nua, una mica més avall hi havia la tundra, baixant s'hi anaven posant bedolls a poc a poc fins fer-ne un bosc i per acabar al peu s'hi incorporaven alguns avets i pins formant finalment la taigà.
 |
| Sanfjället |
 |
| Seqüència de pescar de la calàbria petita (Gavia stellata) |
Després d'haver estat una estona al pont vam entrar al parc nacional i vam visitar el centre d'informació. En aquest parc ens hi vam passa tres dies i vam fer-hi dos excursions, una d'un dia i mig (que feia el tomb al massís) i una altra d'unes tres hores (que pujava a Högfjället).
Al lloc on vam aparcar vam veure: diferents famílies de pinsans mecs (F. montifringilla), una família de lluers (C. spinus) i diferents exemplars de griva cerdana (T. pilaris) i tord ala-roig (T. iliacus) també vam tornar a sentir l'inconfusible crit del gaig siberià (P. infaustus)!!
Excursió del tomb al massís
Vam començar-la el mateix dia que vam arribar al parc, el dia 4 a les 19:00, i va acabar l'endemà, a les 20:00 del dia 5. Aquesta excursió feia més o menys el tomb al massís i al final entrava un tros a la taigà.
 |
| Aquesta és la ruta que vam fer |
 |
| Aquest era el paisatge d'aquesta ruta |
Vam començar pel bedollar amb pinsans mecs (F. montifringilla), grives (T, viscivorus) i grives cerdanes (T. pilaris) que tenien les cries, tord ala-roig (T. iliacus), cargolet (T. troglodytes), papmosques gris (M. strita), mastegatatxes (F. hipoleuca), cuereta blanca (M. alba) als barrancs que baixaven, un altre grup familiar de lluers (C. spinus), jovens de mallerengues carboneres (P. major), mosquiters de passa (Ph. trochilus), pit-roigs (E. rubecula) amb cries, merles (T. merula) i una sorpresa impressionant que mentre caminàvem se'ns va posar al davant i la vam poder veure durant uns 30 segons, un picot tridàctil de la subespècie del nord (P. trydactilus trydactilus)!!!!
Pujant una mica més en alçada on hi havia la tundra amb els bedolls petits hi havia un cucut (C. canorus) que vam sentir cantar, còlits grisos (O. oenanthe), daurades grosses (P. apricaria) amb el plomatge d'estiu, que estaven marcant el territori igual que els pòlits cantaires (N. phaeopus), també vam tenir la sort de veure de molt a prop i durant una estona, una perdiu d'Escandinàvia (L. lagopus). Finalment vam arribar al coll on hi havia tundra sense bedolls i amb un llac, aquí només hi havia els limícols anteriors afegint-s'hi una valona (T. glareola) i titelles (A. pretensis) que cantaven i algunes ja tenien cries.
Vam baixar del coll fins a un grup de llacs envoltats de tundra amb bedollets dispersos, aquí hi vam tornar a veure pinsans mecs (F. montifringilla), mosquiters de passa (Ph. trochilus), tords comuns (T. philomelos), griva (T. viscivorus), griva cerdana (T. pilaris), còlits grisos (O. oenanthe), titelles (A. pratensis), daurades grosses (P. apricaria), pòlits cantaires (N. phaeopus), valones (T. glareola) aquesta vegada damunt d'un avet fent el crit d'alarma en passar nosaltres i diferents famílies de perdiu d'Escandinàvia (L. lagopus). També vam veure coses noves com ara els trencapinyes (L. curvirostra), un repicatalons (E. schoeniclus), una xivita (T. ochropus), una parella de gambes verdes (T. nebularia), un exemplar de morell d'ulls grocs (B. clangula) i una femella amb unes sis cries d'ànec collverd (A. platyrhynchos).
 |
| Gamba verda (Tringa nebularia) fent l'alarma des de dalt d'un avet |
 |
| Gamba verda (Tringa nebularia) fent l'alarma des de dalt d'un avet |
Pujada a Högfjället
 |
| Vistes des de dalt de tot |
Aquesta excursió la vam fer molt ràpid, només vam prendre els prismàtics i la càmera de fotos.
El camí començava igual que l'altre, pel bedollar, i pujava directament fins a la part més alta del parc nacional, ràpidament vam passar a tundra, on vam veure-hi els còlits grisos (O. oenanthe) i les titelles (A. pratensis). El camíva continuar pujant fins arribar dalt de tot a la pedra nua. Aquí vam tenir dos grans sorpreses, tot just arribar, un ocell gros va començar a caminar pel terra, una perdiu blanca (L. muta)!!! Al cap d'una estona la perdiu blanca va desaparèixer entre les roques i, acte seguit va vindre volant un ocell molt blanc amb unes taques negres a l'ala, un sit blanc (P. nivalis) mascle.
 |
| Perdiu blanca (Lagopus muta) |
 |
| Perdiu blanca (Lagopus muta) |
 |
| Sit blanc (Plectrophenax nivalis) |
 |
| Sit blanc (Plectrophenax nivalis) |
 |
| Postes de Sol |
 |
| És la femella de gall fer (Tetrao urogallos) amb dos dels tres polls |
Bernat
Molt interessant l'entrada, però el limícol de dalt l'avet és una siseta (Tringa stagnatilis).
ResponElimina